Fent moviments circulars. Per norma general, recomanem utilitzar un raspall prou petit per poder arribar a totes les zones de la boca i amb les cerres de duresa intermèdia per no fer malbé les genives. Cal recordar que no sols s’ha de netejar la superfície de les dents, sinó també, i molt important, l’espai interdental i la línia entre la dent i la geniva, on se sol acumular la tosca. Per això, el raspallat s’ha d’acompanyar de l’ús del fil dental i del raspall interdental, en cas necessari.
Recomanem fer una visita cada sis mesos i no superar mai l’any per tal de poder detectar anomalies a temps i evitar complicacions posteriors que impliquin tractaments més llargs i complexos.
És l’acumulació de bacteris amb sals de calci i fòsfor que s’adhereixen a la superfície dental i també a sota les genives. És el resultat de la mineralització de la placa bacteriana i, per això, és molt dur. En nivells elevats, causa la pèrdua de l’os que subjecta les dents i, en conseqüència, l’aparició de malalties periodontals.
És la destrucció de la dent per part de l’acció continuada d’alguns bacteris que habiten a la boca. En els trenta minuts posteriors de cada ingesta augmenta el nivell d’acidesa i, per això, es recomana el raspallat de dents després de cada àpat, com a mesura de prevenció en l’aparició de càries.
La higiene dental és un tractament de prescripció mèdica vital per a la salut de la teva boca. I és que eliminar la tosca acumulada és una mesura de prevenció contra nombroses patologies com la gingivitis, la càries i l’halitosi. A més, atorga un aspecte saludable a la dentadura. Recomanem fer una neteja anual com a mínim.
És una branca de l’odontologia que s’especialitza en el diagnòstic, la prevenció i el tractament d’irregularitats dentals i facials, així com les alteracions en el creixement de l’os maxil·lar. A l’Institut Dental La Noguera oferim alternatives a l’ortodòncia tradicional amb bràquets gràcies al sistema Invisalign®.
Per poder avaluar correctament el pacient i que el tractament sigui un èxit, es recomana una visita de valoració a partir dels 6 o 7 anys, quan comencen a sortir les peces dentals.
El més important és mantenir una bona higiene bucodental per evitar possibles complicacions com ara càries i problemes a les genives. Si es pateixen malalties periodontals, durant l’embaràs se solen accentuar, per la qual cosa recomanem fer una visita a l’inici de l’embaràs per establir l’estat de la salut bucodental de la mare i actuar en cas necessari.
És una patologia que consisteix a prémer i fregar les dents repetidament i inconscientment, cosa que en causa el desgast i, finalment, la fractura, a banda d’efectes secundaris com ara mals de cap, problemes articulars i altres tipus de lesió. Per evitar aquests problemes, es fa servir una fèrula de descàrrega, que és un aparell terapèutic intrabucal de resina fet a mida a partir de les característiques del pacient, que permet el repòs de totes les dents i evita que es freguin.
D’entrada l’odontòleg ha de determinar si es pateix halitosi (mal alè) o no. Després de fer les proves pertinents, si és el cas, l’especialista donarà les pautes que cal seguir per corregir-ho. Aquestes causes poden ser molt diverses: des d’un problema de salut bucodental, com càries o gingivitis, fins a qüestions gàstriques o, fins i tot, un medicament.
Perquè una part de la dent que habitualment està protegida ara es troba exposada als efectes exteriors, com ara canvis de temperatura i contrastos dolços. La sensibilitat dental sol ser símptoma d’una complicació més greu com una càries, una malaltia periodontal o bruxisme, per la qual cosa si es detecta aconsellem visitar el dentista.
Fent moviments circulars. Per norma general, recomanem utilitzar un raspall prou petit per poder arribar a totes les zones de la boca i amb les cerres de duresa intermèdia per no fer malbé les genives. Cal recordar que no sols s’ha de netejar la superfície de les dents, sinó també, i molt important, l’espai interdental i la línia entre la dent i la geniva, on se sol acumular la tosca. Per això, el raspallat s’ha d’acompanyar de l’ús del fil dental i del raspall interdental, en cas necessari.
Recomanem fer una visita cada sis mesos i no superar mai l’any per tal de poder detectar anomalies a temps i evitar complicacions posteriors que impliquin tractaments més llargs i complexos.
És l’acumulació de bacteris amb sals de calci i fòsfor que s’adhereixen a la superfície dental i també a sota les genives. És el resultat de la mineralització de la placa bacteriana i, per això, és molt dur. En nivells elevats, causa la pèrdua de l’os que subjecta les dents i, en conseqüència, l’aparició de malalties periodontals.
És la destrucció de la dent per part de l’acció continuada d’alguns bacteris que habiten a la boca. En els trenta minuts posteriors de cada ingesta augmenta el nivell d’acidesa i, per això, es recomana el raspallat de dents després de cada àpat, com a mesura de prevenció en l’aparició de càries.
La higiene dental és un tractament de prescripció mèdica vital per a la salut de la teva boca. I és que eliminar la tosca acumulada és una mesura de prevenció contra nombroses patologies com la gingivitis, la càries i l’halitosi. A més, atorga un aspecte saludable a la dentadura. Recomanem fer una neteja anual com a mínim.
És una branca de l’odontologia que s’especialitza en el diagnòstic, la prevenció i el tractament d’irregularitats dentals i facials, així com les alteracions en el creixement de l’os maxil·lar. A l’Institut Dental La Noguera oferim alternatives a l’ortodòncia tradicional amb bràquets gràcies al sistema Invisalign®.
Per poder avaluar correctament el pacient i que el tractament sigui un èxit, es recomana una visita de valoració a partir dels 6 o 7 anys, quan comencen a sortir les peces dentals.
El més important és mantenir una bona higiene bucodental per evitar possibles complicacions com ara càries i problemes a les genives. Si es pateixen malalties periodontals, durant l’embaràs se solen accentuar, per la qual cosa recomanem fer una visita a l’inici de l’embaràs per establir l’estat de la salut bucodental de la mare i actuar en cas necessari.
És una patologia que consisteix a prémer i fregar les dents repetidament i inconscientment, cosa que en causa el desgast i, finalment, la fractura, a banda d’efectes secundaris com ara mals de cap, problemes articulars i altres tipus de lesió. Per evitar aquests problemes, es fa servir una fèrula de descàrrega, que és un aparell terapèutic intrabucal de resina fet a mida a partir de les característiques del pacient, que permet el repòs de totes les dents i evita que es freguin.
D’entrada l’odontòleg ha de determinar si es pateix halitosi (mal alè) o no. Després de fer les proves pertinents, si és el cas, l’especialista donarà les pautes que cal seguir per corregir-ho. Aquestes causes poden ser molt diverses: des d’un problema de salut bucodental, com càries o gingivitis, fins a qüestions gàstriques o, fins i tot, un medicament.
Perquè una part de la dent que habitualment està protegida ara es troba exposada als efectes exteriors, com ara canvis de temperatura i contrastos dolços. La sensibilitat dental sol ser símptoma d’una complicació més greu com una càries, una malaltia periodontal o bruxisme, per la qual cosa si es detecta aconsellem visitar el dentista.
És un cargol de titani, material totalment compatible amb el cos humà, que serveix com a arrel artificial en la qual després es cargolarà una pròtesi.
A través d’una intervenció quirúrgica senzilla d’aproximadament 30-60 minuts de durada. Gràcies a utilitzar l’última tecnologia en 3D, podem fer una col·locació precisa en una operació mínimament invasiva, sovint sense necessitat d’intervenir la geniva.
Com que s’aplica anestèsia local, no és gens dolorosa. Un cop acabada la intervenció i mitigats els efectes de l’anestèsia, el pacient pot tornar a la seva vida normal de manera immediata.
Decidir la col·locació d’implants sempre vindrà després d’haver-ho consultat amb el teu dentista, que t’explicarà exactament el procés que has de seguir en el teu cas concret. Per exemple, un requisit per dur-la a terme és tenir suficient os maxil·lar, la qual cosa es determinarà amb una radiografia en una visita prèvia.
Així mateix, si el pacient és fumador, li aconsellem que deixi l’hàbit temporalment abans de la intervenció, ja que afecta negativament el seu èxit. O bé, si és diabètic, cal valorar de quin tipus és i el nivell de control de la malaltia per decidir si es pot dur a terme l’operació.
Per norma general, però, hi ha una sèrie de recomanacions prèvies que fem al pacient, com glopejar amb un col·lutori antibacterià els dies previs a la intervenció, esmorzar bé el dia de l’operació, venir acompanyat i no conduir després del pas pel quiròfan per precaució dels efectes de l’anestèsia.
D’entrada, si el pacient és fumador es recomana no fumar en les següents 24-48 hores després de la intervenció per tal d’evitar sagnats i afavorir el guariment de la ferida. També s’han de vigilar els àpats, per als quals aconsellem una dieta tova i freda el dia posterior a l’operació, i allargar-la una setmana o, fins i tot més, en funció del que duri el procés de cicatrització.
Un dels efectes secundaris pot ser la inflamació de l’àrea on hi ha l’implant, però amb la medicació adequada (antibiòtics i analgèsics) minimitzem les molèsties que se’n puguin derivar.
Per norma general, no és necessari ja que el pacient pot tornar a la vida normal el mateix dia de la intervenció, un cop han desaparegut els efectes de l’anestèsia.
Els implants són de titani, un material que s’ha demostrat plenament compatible amb l’organisme humà. A més, presenta una capacitat singular ja que l’os l’integra de forma natural a la seva superfície, creant una soldadura biològica de llarga duració. D’altra banda, les dents solen ser de zirconi, un tipus de ceràmica altament biocompatible que, a més, és de gran duresa i de color blanc, per la qual cosa és molt avantatjós tant per raons funcionals com estètiques.
D’entrada no hi ha rebuig en implantologia ja que els implants són de titani, material compatible amb l’organisme humà. Tanmateix, sí que hi ha la possibilitat de generar una infecció que provoqui la pèrdua de l’implant, però sempre es pot substituir per un altre. A més, gràcies a la recreació virtual de la col·locació dels implants, tenim un control més gran de la intervenció, cosa que fa que es minimitzin els casos de fracàs. De fet, actualment l’èxit de la implantologia se situa al voltant del 95%. Es tracta, doncs, d’una tècnica altament segura i satisfactòria.
Un cop col·locada la pròtesi definitiva, la intervenció d’implantologia es dóna per acabada. Cal aclarir, però, que el tractament no finalitza aquí, ja que s’han de fer controls periòdics. A més, per assegurar l’èxit del tractament, el pacient ha de fer un bon manteniment de les peces implantades amb un raspallat correcte.
És un cargol de titani, material totalment compatible amb el cos humà, que serveix com a arrel artificial en la qual després es cargolarà una pròtesi.
A través d’una intervenció quirúrgica senzilla d’aproximadament 30-60 minuts de durada. Gràcies a utilitzar l’última tecnologia en 3D, podem fer una col·locació precisa en una operació mínimament invasiva, sovint sense necessitat d’intervenir la geniva.
Com que s’aplica anestèsia local, no és gens dolorosa. Un cop acabada la intervenció i mitigats els efectes de l’anestèsia, el pacient pot tornar a la seva vida normal de manera immediata.
Decidir la col·locació d’implants sempre vindrà després d’haver-ho consultat amb el teu dentista, que t’explicarà exactament el procés que has de seguir en el teu cas concret. Per exemple, un requisit per dur-la a terme és tenir suficient os maxil·lar, la qual cosa es determinarà amb una radiografia en una visita prèvia.
Així mateix, si el pacient és fumador, li aconsellem que deixi l’hàbit temporalment abans de la intervenció, ja que afecta negativament el seu èxit. O bé, si és diabètic, cal valorar de quin tipus és i el nivell de control de la malaltia per decidir si es pot dur a terme l’operació.
Per norma general, però, hi ha una sèrie de recomanacions prèvies que fem al pacient, com glopejar amb un col·lutori antibacterià els dies previs a la intervenció, esmorzar bé el dia de l’operació, venir acompanyat i no conduir després del pas pel quiròfan per precaució dels efectes de l’anestèsia.
D’entrada, si el pacient és fumador es recomana no fumar en les següents 24-48 hores després de la intervenció per tal d’evitar sagnats i afavorir el guariment de la ferida. També s’han de vigilar els àpats, per als quals aconsellem una dieta tova i freda el dia posterior a l’operació, i allargar-la una setmana o, fins i tot més, en funció del que duri el procés de cicatrització.
Un dels efectes secundaris pot ser la inflamació de l’àrea on hi ha l’implant, però amb la medicació adequada (antibiòtics i analgèsics) minimitzem les molèsties que se’n puguin derivar.
Per norma general, no és necessari ja que el pacient pot tornar a la vida normal el mateix dia de la intervenció, un cop han desaparegut els efectes de l’anestèsia.
Els implants són de titani, un material que s’ha demostrat plenament compatible amb l’organisme humà. A més, presenta una capacitat singular ja que l’os l’integra de forma natural a la seva superfície, creant una soldadura biològica de llarga duració. D’altra banda, les dents solen ser de zirconi, un tipus de ceràmica altament biocompatible que, a més, és de gran duresa i de color blanc, per la qual cosa és molt avantatjós tant per raons funcionals com estètiques.
D’entrada no hi ha rebuig en implantologia ja que els implants són de titani, material compatible amb l’organisme humà. Tanmateix, sí que hi ha la possibilitat de generar una infecció que provoqui la pèrdua de l’implant, però sempre es pot substituir per un altre. A més, gràcies a la recreació virtual de la col·locació dels implants, tenim un control més gran de la intervenció, cosa que fa que es minimitzin els casos de fracàs. De fet, actualment l’èxit de la implantologia se situa al voltant del 95%. Es tracta, doncs, d’una tècnica altament segura i satisfactòria.
Un cop col·locada la pròtesi definitiva, la intervenció d’implantologia es dóna per acabada. Cal aclarir, però, que el tractament no finalitza aquí, ja que s’han de fer controls periòdics. A més, per assegurar l’èxit del tractament, el pacient ha de fer un bon manteniment de les peces implantades amb un raspallat correcte.
Invisalign® és un revolucionari sistema d’ortodòncia invisible basat en una fèrules transparents, 100 % personalitzades, dissenyades amb un programa de 3D a partir de les característiques bucodentals del pacient i que es van substituint periòdicament, seguint el canvi de posició de les dents fins a arribar al resultat final.
Gràcies al disseny virtual dels alineadors, podem calcular amb la màxima precisió la durada del tractament i la col·locació exacta de les peces dentals, i arribar al resultat desitjat. A més, són més còmodes ja que es poden extreure amb facilitat durant els àpats o el raspallat, la qual cosa afavoreix la higiene bucal. En aquest sentit, són especialment recomanats per als pacients que tenen malalties a les genives ja que garanteix una boca sana i neta. Finalment, són estèticament molt més discrets que els clàssics bràquets i, com que són de plàstic, s’eviten possibles irritacions a la boca o les genives.
Habitualment els pacients diuen que no noten cap molèstia a l’hora de parlar amb les fèrules posades. Tot i així, és possible que, com passa amb l’ortodòncia tradicional, calgui un breu temps d’adaptació per sentir-s’hi plenament còmode.
No recomanem fumar amb els alineadors posats perquè es poden tenyir i embrutar, de manera que perden part de la seva qualitat estètica.
Invisalign® és un revolucionari sistema d’ortodòncia invisible basat en una fèrules transparents, 100 % personalitzades, dissenyades amb un programa de 3D a partir de les característiques bucodentals del pacient i que es van substituint periòdicament, seguint el canvi de posició de les dents fins a arribar al resultat final.
Gràcies al disseny virtual dels alineadors, podem calcular amb la màxima precisió la durada del tractament i la col·locació exacta de les peces dentals, i arribar al resultat desitjat. A més, són més còmodes ja que es poden extreure amb facilitat durant els àpats o el raspallat, la qual cosa afavoreix la higiene bucal. En aquest sentit, són especialment recomanats per als pacients que tenen malalties a les genives ja que garanteix una boca sana i neta. Finalment, són estèticament molt més discrets que els clàssics bràquets i, com que són de plàstic, s’eviten possibles irritacions a la boca o les genives.
Habitualment els pacients diuen que no noten cap molèstia a l’hora de parlar amb les fèrules posades. Tot i així, és possible que, com passa amb l’ortodòncia tradicional, calgui un breu temps d’adaptació per sentir-s’hi plenament còmode.
No recomanem fumar amb els alineadors posats perquè es poden tenyir i embrutar, de manera que perden part de la seva qualitat estètica.
El pas del temps i certs hàbits com fumar o aliments com el vi i algunes fruites poden provocar que les dents perdin el color natural i es mostrin més apagades i grogues, creant un efecte negatiu en la nostra imatge. És una qüestió estètica que pot derivar en problemes d’autoestima i seguretat personal, ja que el somriure és la nostra carta de presentació. Fer-se un emblanquiment dental rejoveneix el teu somriure i el fa més atractiu i net, i això afavoreix la teva imatge personal.
No, ni tampoc l’esmalt dental.
En general, l’emblanquiment no planteja cap tipus de contraindicació, si bé s’ha de considerar en pacients amb elevada sensibilitat dental.
És possible que aparegui una certa sensibilitat dental que sol remetre al cap de poques setmanes.
Abans de fer-lo, se sol fer una neteja dental professional. Mentre duri el tractament, es recomana reduir el consum de determinats aliments com cafè, te i cítrics, i també tabac si el pacient és fumador. També s’aconsella no utilitzar dentífrics amb fluor i clorhexidina per evitar que les dents es taquin. Després del procés, no s’ha de seguir cap comportament específic tot i que, en funció de la severitat de l’estat de les dents, és possible que s’hagi de fer una segona visita al cap de 6-12 mesos per acabar d’emblanquir les dents.
Habitualment, l’efecte de l’emblanquiment pot durar més de dos anys si s’eviten els factors de risc esmentats.
D’entrada, com que no presenta contraindicacions, es pot aplicar a qualsevol pacient. Tanmateix, sempre és l’especialista qui ha de determinar quin és el tipus de emblanquiment necessari i si s’ha d’acompanyar d’altres tècniques d’estètica dental com la col·locació de facetes dentals, per exemple, o d’altres.
El pas del temps i certs hàbits com fumar o aliments com el vi i algunes fruites poden provocar que les dents perdin el color natural i es mostrin més apagades i grogues, creant un efecte negatiu en la nostra imatge. És una qüestió estètica que pot derivar en problemes d’autoestima i seguretat personal, ja que el somriure és la nostra carta de presentació. Fer-se un emblanquiment dental rejoveneix el teu somriure i el fa més atractiu i net, i això afavoreix la teva imatge personal.
No, ni tampoc l’esmalt dental.
En general, l’emblanquiment no planteja cap tipus de contraindicació, si bé s’ha de considerar en pacients amb elevada sensibilitat dental.
És possible que aparegui una certa sensibilitat dental que sol remetre al cap de poques setmanes.
Abans de fer-lo, se sol fer una neteja dental professional. Mentre duri el tractament, es recomana reduir el consum de determinats aliments com cafè, te i cítrics, i també tabac si el pacient és fumador. També s’aconsella no utilitzar dentífrics amb fluor i clorhexidina per evitar que les dents es taquin. Després del procés, no s’ha de seguir cap comportament específic tot i que, en funció de la severitat de l’estat de les dents, és possible que s’hagi de fer una segona visita al cap de 6-12 mesos per acabar d’emblanquir les dents.
Habitualment, l’efecte de l’emblanquiment pot durar més de dos an si s’eviten els factors de risc esmentats.
D’entrada, com que no presenta contraindicacions, es pot aplicar a qualsevol pacient. Tanmateix, sempre és l’especialista qui ha de determinar quin és el tipus de emblanquiment necessari i si s’ha d’acompanyar d’altres tècniques d’estètica dental com la col·locació de facetes dentals, per exemple, o d’altres.
És la pèrdua de l’os que aguanta les dents causada per acumulació de tosca a sota les genives. Pot provocar la mobilitat de les peces dentals ja que redueix la subjecció d’aquestes fins al punt que les pot fer perdre.
És la inflamació de les genives per acumulació de càlcul dental i, per tant, de bacteris entre la geniva i la dent.
Generalment són els bacteris. A la boca hi ha més de tres-cents tipus de bacteris que habiten a la superfície de les dents i al solc gingival, formant la placa bacteriana. Si el nivell bacterià creix, en pacients amb predisposició genètica es pot generar una infecció a les genives que pot derivar en malalties periodontals com la gingivitis (lleu) i la periodontitis (més greu).
A diferència de la càries, el tipus de dieta no influeix gaire en la salut de la geniva.
Una geniva sana s’adapta a les dents de forma fistonejada, és rosada i no sagna. Els símptomes per detectar si hi ha una infecció són el sagnat espontani o en el raspallat, l’aparició de pus a la geniva, mal sabor de boca, mal alè, envermelliment, inflamació i/o retracció de les genives, sensibilitat tèrmica i mobilitat.
Bàsicament, en dues fases: neteja i manteniment. En funció de la gravetat de la malaltia periodontal, la neteja pot comportar un raspat o, en casos més greus, cirurgia, que permet eliminar els bacteris quan la bossa periodontal és més profunda i, si és necessari, corregir alteracions a la boca provocades per la malaltia.
D’altra banda, el manteniment és clau per a l’èxit d’un tractament periodontal. En una freqüència de 3-6 mesos, segons el cas, s’ha de fer una visita de control en què el dentista o higienista du a terme unes accions protocol·litzades: revisió de la situació clínica de cada dent i de la higiene bucal del pacient i eliminació del càlcul que s’hi hagi pogut formar. D’aquesta manera, ens assegurem que la malaltia no torna a aparèixer.
És un tractament per eliminar els bacteris infecciosos que s’acumulen entre l’os, la geniva i la dent a una profunditat on els estris de neteja habitual no arriben. Quan es buida la bossa periodontal, s’atura la destrucció de l’os i la geniva torna a estar sana. En casos greus de periodontits, el raspat no és suficient i s’ha de recórrer a la cirurgia periodontal per tal d’eliminar el niu de bacteris.
És la pèrdua de l’os que aguanta les dents causada per acumulació de tosca a sota les genives. Pot provocar la mobilitat de les peces dentals ja que redueix la subjecció d’aquestes fins al punt que les pot fer perdre.
És la inflamació de les genives per acumulació de càlcul dental i, per tant, de bacteris entre la geniva i la dent.
Generalment són els bacteris. A la boca hi ha més de tres-cents tipus de bacteris que habiten a la superfície de les dents i al solc gingival, formant la placa bacteriana. Si el nivell bacterià creix, en pacients amb predisposició genètica es pot generar una infecció a les genives que pot derivar en malalties periodontals com la gingivitis (lleu) i la periodontitis (més greu).
A diferència de la càries, el tipus de dieta no influeix gaire en la salut de la geniva.
Una geniva sana s’adapta a les dents de forma fistonejada, és rosada i no sagna. Els símptomes per detectar si hi ha una infecció són el sagnat espontani o en el raspallat, l’aparició de pus a la geniva, mal sabor de boca, mal alè, envermelliment, inflamació i/o retracció de les genives, sensibilitat tèrmica i mobilitat.
Bàsicament, en dues fases: neteja i manteniment. En funció de la gravetat de la malaltia periodontal, la neteja pot comportar un raspat o, en casos més greus, cirurgia, que permet eliminar els bacteris quan la bossa periodontal és més profunda i, si és necessari, corregir alteracions a la boca provocades per la malaltia.
D’altra banda, el manteniment és clau per a l’èxit d’un tractament periodontal. En una freqüència de 3-6 mesos, segons el cas, s’ha de fer una visita de control en què el dentista o higienista du a terme unes accions protocol·litzades: revisió de la situació clínica de cada dent i de la higiene bucal del pacient i eliminació del càlcul que s’hi hagi pogut formar. D’aquesta manera, ens assegurem que la malaltia no torna a aparèixer.
És un tractament per eliminar els bacteris infecciosos que s’acumulen entre l’os, la geniva i la dent a una profunditat on els estris de neteja habitual no arriben. Quan es buida la bossa periodontal, s’atura la destrucció de l’os i la geniva torna a estar sana. En casos greus de periodontits, el raspat no és suficient i s’ha de recórrer a la cirurgia periodontal per tal d’eliminar el niu de bacteris.
L’èxit depèn, en gran mesura, del pacient. Si després de la intervenció, segueix les pautes d’higiene bucodental marcades per l’especialista i fa les visites de manteniment, el tractament serà un èxit i la geniva continuarà sana. Si no hi ha cura de la higiene dental, és molt probable que el bacteris tornin a aparèixer, ja que és un problema de pacients amb una certa predisposició genètica, factor pel qual és difícil de controlar-ne l’aparició i l’evolució.
És un afegit a la superfície de la dent per millorar-ne l’estètica. A l’Institut Dental La Noguera treballem amb facetes de porcellana i d’esmalt artificial.
És una estructura feta a mida que cobreix la dent com un barret. Pot ser de zirconi i/o metall i té la textura i aparença d’una dent natural.
És una pròtesi fixa formada per la unió de més d’una corona dental i que es col·loca per adhesió.
És un afegit a la superfície de la dent per millorar-ne l’estètica. A l’Institut Dental La Noguera treballem amb facetes de porcellana i d’esmalt artificial.
És una estructura feta a mida que cobreix la dent com un barret. Pot ser de zirconi i/o metall i té la textura i aparença d’una dent natural.
És una pròtesi fixa formada per la unió de més d’una corona dental i que es col·loca per adhesió.
Si no hi ha problemes específics abans, es recomana que sigui entre els 2 i 3 anys, quan tota la dentadura de llet estigui completa.
És l’especialitat de l’odontologia que s’ocupa de corregir i prevenir problemes de creixement i desenvolupament de la boca en la infantesa mitjançant aparells movibles de fàcil manipulació. És molt útil per controlar si el canvi de les dents de llet a les definitives es fa de manera adequada, de manera que s’eviten possibles problemes en el futur.
Habitualment es du a terme entre els 6 i 11 anys, quan el nen encara té les dents de llet. Amb l’ajuda d’uns aparells especials, normalment de treure i posar, es modela i corregeix la posició òssia de tal manera que s’eviten problemes bucals en l’edat adulta.
Si no hi ha problemes específics abans, es recomana que sigui entre els 2 i 3 anys, quan tota la dentadura de llet estigui completa.
És l’especialitat de l’odontologia que s’ocupa de corregir i prevenir problemes de creixement i desenvolupament de la boca en la infantesa mitjançant aparells movibles de fàcil manipulació. És molt útil per controlar si el canvi de les dents de llet a les definitives es fa de manera adequada, de manera que s’eviten possibles problemes en el futur.
Habitualment es du a terme entre els 6 i 11 anys, quan el nen encara té les dents de llet. Amb l’ajuda d’uns aparells especials, normalment de treure i posar, es modela i corregeix la posició òssia de tal manera que s’eviten problemes bucals en l’edat adulta.
És la desvitalització de la dent. Per tal de netejar la infecció que ha arribat a l’interior de la dent, se n’extreu el nervi, però la dent continua a la boca i continua sent apta per a les seves funcions estètica i masticatòria. Després de l’extracció del nervi, és aconsellable segellar la dent amb una funda o corona dental per protegir-la.
Si et trobes en el cas que una càries s’ha estès i la infecció ja ha arribat fins al nervi dentari, l’única solució per mantenir la dent és l’endodòncia. Gràcies a extreure el nervi i netejar la part infectada, podem salvar la peça dentària. Sempre és millor mantenir la dent pròpia que haver-la d’extreure i substituir per una pròtesi.
L’endodòncia es du a terme amb anestèsia local, per la qual cosa no és dolorosa.
No és més fràgil, té un mòdul d’elasticitat diferent.
És la desvitalització de la dent. Per tal de netejar la infecció que ha arribat a l’interior de la dent, se n’extreu el nervi, però la dent continua a la boca i continua sent apta per a les seves funcions estètica i masticatòria. Després de l’extracció del nervi, és aconsellable segellar la dent amb una funda o corona dental per protegir-la.
Si et trobes en el cas que una càries s’ha estès i la infecció ja ha arribat fins al nervi dentari, l’única solució per mantenir la dent és l’endodòncia. Gràcies a extreure el nervi i netejar la part infectada, podem salvar la peça dentària. Sempre és millor mantenir la dent pròpia que haver-la d’extreure i substituir per una pròtesi.
L’endodòncia es du a terme amb anestèsia local, per la qual cosa no és dolorosa.
No és més fràgil, té un mòdul d’elasticitat diferent.
INSTITUT DENTAL LA NOGUERA
HORARI
Dilluns a divendres:
9:30h – 13:30h i 16h – 20h
Dissabtes:
09:30 – 13:30h
CONTACTE
A continuació seràs redirigit/da a l'app de Whatsapp per parlar amb Institut Dental La Noguera. Si acceptes també estàs donant el teu consentiment perquè et respongui a través d'aquesta mateixa via.
